sábado, 28 de abril de 2012

[Un tonto feliz]

Yo siempre decía que a mí no me iban a poder engañar si querían hacerme una fiesta sorpresa. Pues como a un tonto, señoras y señores. Desde hacía meses se estaba planeando todo esto. Y pese a haber visto el grupo de Facebook donde se estaba cocinando la sorpresa no me dí cuenta. Tonto, tonto, tonto. Pero así da gusto que te dejen de tonto, oye. Laia ha venido a buscarme a casa cuando yo estaba tirado en la cama, medio dormido, jugando a Pokémon. Me ha dicho que me arregle, que me ponga guapo y que me afeite, que en 20 minutos volvía y se me llevaba. Me he puesto nerviosísimo. Me ha tapado los ojos con un pañuelo y me han dado una vuelta de despiste hasta que he llegado al destino.

Yop secuestrao.

Una vez allí me han quitado el pañuelo y he visto a un grupo de gente que me ha hecho muy feliz. Tiene gracia porque les comentaba a Marta y Queralt hace unas semanas que no quería celebrar el cumple ni antes ni después porque sino no tiene gracia. Me equivocaba, sin duda.

Y es que toda esa gente, más unos cuantos que no han podido asistir, van a hacer posible que se cumpla uno de mis sueños. Cuando lo he visto no me lo creía, creo que todavía no lo he asimilado. De hecho estaba como mareado, y me ha durado un rato. Voy a ver la Fórmula 1 en directo por primera vez.

Es algo que veía muy lejano. No sé, cuando me tocara la lotería y pudiera comprarme unas entradas para el GP de Mónaco. Sabía que alguna vez en mi vida iría, pero no dentro de dos semanas. EN DOS SEMANAS ESTARÉ EN UN CIRCUITO DE FÓRMULA 1, VIENDO COCHES DE FÓRMULA 1, ESCUCHANDO RUGIR LOS MOTORES, VIVIENDO LA FÓRMULA 1, VIVIENDO MI MAYOR PASIÓN. Guau.

Gracias, gracias a todos los que lo habéis hecho posible.

GRACIAS.




Gracias Aina Juan. Gràcies Aina Martín. Gracias Ainhoa. Gràcies Alba. Gracias Ana Pérez. Gracias Anna Muxí. Gràcies Anna Valverde. Gracias Ariadna Samaniego. Gracias Ayelén Saavedra. Gracias Christine. Gracias David Fernández. Gràcies David Garcia. Gràcies Édel. Gràcies Eli. Gràcies Ferran. Gràcies Gal·la. Gracias Guillermo. Gràcies Irina. Gràcies Iván. Gracias Jesi. Gràcies Jordina. Gràcies Bayo. Gràcies Judit. Gràcies Júlia. Gràcies Marc. Gràcies Maria. Gracias Mari. Gràcies Marta Juvert. Gracias Marta Morera. Gràcies Marta Ribas. Gràcies Meri Harillo. Gràcies Meritxell Riera. Gracias Mireia Carballar. Gràcies Mireia Gispets. Gràcies Muntsa. Gràcies Neus. Gracias Núria Mora. Gràcies Núria Palà. Gracias Núria Reyes. Gràcies Ona. Gracias Òscar. Gracias Paola. Gràcies Patri. Gràcies Pep. Gracias Queralt. Gràcies Raquel Miracle. Gràcies Raquel Valverde. Gracias Roser. Gracias Sandra. Gràcies Sara Montaner. Gràcies Sara Oliva. Gracias Uri. Gracias Víctor. Gràcies Xavier Ferrer.

I un gràcies molt especial per la Laia Pujol Torres, que pel que m'han dit és la que ha portat tot això durant moooolts mesos. T'estaré agraït sempre, de veritat.

Gràcies a tots per haver-me fet sentir un tonto molt feliç. El sopar del dia 18/19 segueix en peu, per tots vosaltres i també pels que no hagin volgut/pogut participar que ja estaven convidats, evidentment.

GRACIAS. GRÀCIES. THANK YOU. MERCI BEAUCOUP. <3

Ramonet.